Feia dies que mon germà ens anava dient que tenia un quixal “fluix“, a punt de caure.
Tot i així, pensava que la cosa encara duraria una mica més,… i no vaig fer-li massa cas.
Avui al matí, tot rondinant, he sentit com seguia donant-li -la murga- a ma mare per tal d’ajudar-lo a treure-se’l.
Al cap d’una estona, li he dit que me’l deixés veure a mi.
La veritat és que tenia l’altre queixal per sota,… amb ganes de créixer.. i fer-se tot un “senyor queixal”!!!
Llavors, m’ha deixat provar d’arrencar-lo.. amb la bona sort (i la tàctica secreta) que ha sortit a la primera.. sense gens ni mica de mal!!!
* * *
En arribar ma germana, que és tan previsora, ja duia quatre “conguitos” per celebrar la primera caiguda de queixal (de llet)!!!
* * *
A veure si vindrà el ratolí!!! 
